Sagunt reconeix el seu sector agrari amb motiu del Dia Municipal de l'Agricultura
L'acte, celebrat a l'Auditori Joaquín Rodrigo, ha posat en valor el treball de les persones que treballen el camp i la importància d'esta activitat per al municipi
Les llengües de signes, tant espanyola com catalana, estan reconegudes com a llengües oficials a Espanya des de l'any 2007 quan es va aprovar la Llei Estatal 27/2007

La delegació de Serveis Socials de l'Ajuntament de Sagunt ha celebrat juntament amb l'Associació de Persones Sordes de Sagunt i Camp de Morvedre el Dia Nacional de les Llengües de Signes.
Alejandro Sotoca, delegat de Serveis Socials, ha explicat que «el reconeixement legal d'estes llengües ha sigut una de les majors reivindicacions històriques de la comunitat de persones sordes i la seua commemoració té per objectiu la seua difusió i l'impuls de mitjanes per a normalitzar el seu ús. Per això, transmet la meua enhorabona a totes les persones sordes per la celebració d'este dia».
Els actes organitzats transcorren durant tot el dia de hui. Este matí s'ha llegit un manifest a l'Ajuntament de Sagunt, s'ha instal·lat un estand en la plaça Cronista Chabret, on també s'ha realitzat un taller de llengües de signes. A la vesprada, de 16 a 18 hores s'instal·larà el mateix estand i es proporcionarà informació sobre les llengües de signes a tota la ciutadania interessada. De 18 a 19.30h es realitzarà un taller referent a esta llengua oficial i a les 20 hores es donarà per finalitzada la jornada.
«Parlar de llengua de signes és parlar de drets. Del dret a expressar-se i a ser atés en la seua llengua, del dret a comunicar-se en la seua llengua en qualsevol àmbit. És parlar de respecte a l'altre, d'oportunitats, d'igualtat. Perquè sense llengua de signes, no hi ha vertadera inclusió», ha afegit el regidor i, a més, ha animat a tota la ciutadania a que aprenga esta llengua per a «aconseguir un món amb menys discriminació». Així mateix, Sotoca ha agraït la gran tasca que realitzen des de l'Associació de Sords en el municipi.
La llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana estan reconegudes mitjançant la llei estatal 27/2007. En l'àmbit autonòmic, Catalunya i Andalusia també compten amb legislació: la llei catalana 17/2010 i la llei andalusa 11/2011, així com diversos Estatuts d'Autonomia: Andalusia, Aragó, Canàries, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Extremadura i Illes Balears, així com la llengua de signes catalana a Catalunya.
Cal destacar que el Consell de Patrimoni Històric va acordar en 2018, que la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana, així com les seues manifestacions culturals, siguen declarades part del Patrimoni Cultural Immaterial.
Com moltes llengües minoritàries, les llengües de signes han estat llarg temps marginades i relegades a l'ús personal però, malgrat prohibicions i obstacles, s'han mantingut vives i les seues comunitats lingüístiques han protegit i transmés el seu patrimoni de generació en generació. Les llengües de signes a Espanya han passat d'una situació purament domèstica a una situació com la de hui dia, en la qual el seu ús transcendix cada vegada a més àmbits i contextos socials.

L'acte, celebrat a l'Auditori Joaquín Rodrigo, ha posat en valor el treball de les persones que treballen el camp i la importància d'esta activitat per al municipi
El municipi registra 68 incidències en el que va d'any, enfront de les 385 de 2025 i les 153 de 2024, després de reforçar-se els tractaments en marjal, embornals i zones amb acumulació d'aigua
El lema d’este projecte transversal per al curs 2026-2027 amb voluntat de continuïtat i millora és ‘Perquè educar també és aprendre a conviure’